EDITORIALSeixanta segons són iguals amb 10 anys que amb 30 però sí és cert que la percepció d’aquest temps és diferent. Ara l’estiu transcorre molt més de pressa i un no pot deixar de trobar a faltar aquests estius en els quals el temps passava molt més a poc a poc. Estius al poble dels avis d’hores i hores de piscina, d’amics de tres mesos que et cridaven des del carrer per sortir a jugar, d’entrepà d’oli i sucre i del porró amb cervesa i gasosa del teu pare i el teu avi.

Estiu de ventilador i peces blaves enormes per evitar els mosquits, de bicis BH i genolls pelats per caigudes, de tardes en el quiosc a per “polines” ben fresquets i de cabanyes fetes amb palets vigilades sempre amb cura perquè els de l’altre carrer no la tiressin al terra i de deures fets la setmana abans de tornar al col·le.

Estius de parchís, d’oca i dòmino, d’allargadors per treure la tele a la terrassa a la nit, de cotxes fantàstics, equips A i 1,2,3

Estius que es van anar però que sempre es recorden amb un somriure en els llavis. Els millors estius de les nostres vides.

Què ho passeu tots genial aquests mesos. GrupVIVÓ.