burbujas_071_grupvivo_08

El miniistre d’Agricultura, Pesca i Alimentació en funcions, Luis Planas, ha presentat, a la seu del Ministeri, les dades de l’Informe de Consum Alimentari a Espanya 2018, que ofereix una visió de conjunt del comportament alimentari al país, tant dins com fora de la llar. No es recullen, el consum realitzat pels turistes ni el realitzat en institucions i col·lectivitats. Com a novetat, l’informe d’aquest any aprofundeix en els aspectes sociodemogràfics del consum.

Un 66,5% de la despesa es va destinar al consum domèstic i un 33,5% es va efectuar fora de la llar. La despesa total en alimentació al 2018 va ascendir a 103.077,41 milions d’euros, que ha suposat un increment del 0,5% respecte al 2017. D’ells, un 66,5% es va destinar al consum domèstic i un 33,5% (34.539 milions d’euros) a consumicions fora de la llar.

La despesa total dins de les llars espanyoles va ascendir a 68.538,1 milions d’euros, la qual cosa suposa un 1,6% més que al 2017. Aquest increment es deu a l’augment del preu mitjà (1,8%), ja que el volum total adquirit va ser del 0,2% menys.

El ministre ha matisat que no és possible generar un consum major quan en termes de població no existeix un creixement poblacional sostingut ni associat. També ha assenyalat que per a entendre l’evolució del consum, cal analitzar aspectes relacionats amb el número de llars a Espanya i la seva composició. Així, l’estancament de la
població, la menor grandària de les famílies o l’edat dels seus components estan condicionant el consum.

En aquest context d’estabilitat en el consum, els productes frescos representen un volum consumit del 39,5%, i un valor del 42,9%. El preu mitjà dels productes frescos, superior a la mitjana d’alimentació, fa que la llar destini un pressupost similar a l’any passat, encara que en volum compri menys.

Els productes que suposen un major volum de consum són les fruites, hortalisses, patates fresques, llet i derivats lactis. Junts representen més del 50% dels quilos consumits en les llars espanyoles. En valor, els espanyols gasten més en carn i peix, un 33,6% del pressupost en alimentació en la llar.

Així mateix, les comunitats amb major consum per càpita en la llar són les Illes Balears, Catalunya, Canàries, Galícia, Comunitat Valenciana, Regió de Múrcia, Castella i Lleó, Aragó, Castella la Manxa i País Basc, totes per sobre de la mitjana nacional. La despesa per càpita més alta es produeix al País Basc juntament amb Catalunya, seguit per Galícia.

En volum, fora de la llar es consumeixen més begudes (69%) que aliments (31%), mentre que la proporció s’inverteix en termes de valor (40% en begudes i 60% en aliments) principalment per l’efecte que té el preu mig total i el tipus de producte que es consumeix. Com a mitjana, cada espanyol va ingerir entorn de 138,18 kg/l. i va gastar prop de 1.029,15 euros.

Per tipus de productes, fora de la llar destaca el consum d’hortalisses, carn, pa, peixos i mariscos, mentre que les fruites no tenen tant pes en el consum extra domèstic. Quant a begudes, cervesa i aigua concentren prop del 55% de begudes fora de casa.
Finalment, Planas ha ofert detalls dels hàbits i tendències del consumidor espanyol. Així, els menjars principals del dia presenten estabilitat, relacionat amb la bona evolució dels menjars i sopars fora de casa.

S’evidencia així mateix que els espanyols es dirigeixen cap a la simplificació del menú en els menjars i els sopars, on la versatilitat i la conveniència són la clau en el consum. En concret, els espanyols consumeixen més plat únic i menys menú complet, i el plat per a compartir o acompanyar està cada vegada més present. L’amanida verda és el plat més present en el menú de les llars, on l’amanida de tomàquet guanya presència.

La simplificació afecta també al cuinat, perquè les llars aposten per aquelles maneres de preparació més ràpides i saludables (planxa, sense cuinar/fred i bullit/vapor).

Revistaaral.com