editorial

Un s’adona que es fa gran quan comença, entre altres coses, a dir la ja tan aclamada per la crítica frase de: Quan jo era petit per la Castanyada feia molt fred i mira’ns ara, novembre i en màniga curta. Sí amics, si l’heu usat ja en alguna ocasió haig de dir-vos molt al meu pesar que ja esteu en aquesta inquietant franja social dels denominats “viejovenes”.

Els viejovenes som fàcils de reconèixer. La franja d’edat no és tan precisa, alguns la descobrim abans, als trenta, i uns altres més endavant però tots tenim en comú diverses coses com per exemple: el pla perfecte per a una nit de dissabte és veure una bona sèrie (o almenys els 20 primers minuts sense dormir-se) a Netflix o HBO en comptes de sortir fins a les tantes de discoteques.

També ens reconeixeran per subscriure’ns a canals de YouTube de jovenets que juguen a Minecraft només perquè el nostre fill o filla ens ho demana però que no tenim ni idea que és un BUG, el LAG, RANDOM o tenir HYPE i en canvi usem termes com que un joc MOLA o que VA MOLT LENT. Apreciaran en la mirada d’aquestes petites criatures uns trets característics que criden: tu sí que no moles i ets lent.

I finalment, al viejoven també el distingiran fàcilment perquè es veurà obligat aquests dies a posar carabasses, esquelets de plàstic i altre tonteries a les seves llars per celebrar Halloween mentre pensa que això és un rotllo americà i que l’única cosa que desitja és asseure’s al sofà, posar aquesta sèrie que està veient mentre menja castanyes i panellets i pensa: Quan jo era petit per la Castanyada feia molt fred i mira’ns ara, novembre i en màniga curta.

En fi, siguis o no viejoven i celebris el que celebris, des de Grup VIVÓ et desitgem feliç novembre. GrupVIVÓ